uno

Potser volíeu: UNO, Uno

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈu.no/
• Rimes: -uno
• Homòfon: huno
• Etimologia: Del llatí ūnus.

Numeral

← 0	1		2 →
Cardinal: Ordinal:		uno primero

uno m. ‎(femení una)

1. (cardinal) un

Variants

• un (davant substantiu masculí, davant substantiu femení seguit de a tónica)

Nom

uno m. ‎(plural unos)

1. u, un

Verb

uno

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb unir

Miscel·lània

• Síl·labes: u·no (2)
• Anagrama: ONU ^(revers)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre uno

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈuː.no/
• Etimologia: Del llatí ūnus.

Numeral

← 0	1		2 →
Cardinal: Ordinal:		uno primo

uno

1. (cardinal) un

Miscel·lània

• Síl·labes: ù·no (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre uno

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuː.noː/

Adjectiu

ūnō

1. ablatiu masculí singular de ūnus
2. ablatiu neutre singular de ūnus