una

Potser volíeu: Una, uña

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈu.nə/, occidental /ˈu.na/
• Rimes: -una

Article

una f.

1. Forma femenina de un ‎(«article indefinit, femení i singular»).

   Hi ha una gata pel barri que de nit miula molt fort.

Numeral

una

1. Forma femenina de un ‎(«cardinal»).

Nom

una f. ‎(plural invariable)

1. (amb l'article la) Primera hora.

   L'autobús surt a la una en punt.

Notes

• Com a expressió d'hora no s'apostrofa: a la una, indica l'hora
• Apostrofat, a l'una, és una locució adverbial.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·na (2)
• Anagrames: nau, nua, nuà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈu.na/
• Rimes: -una
• Homòfon: huna
• Etimologia: Del llatí unus.

Article

una f. ‎(plural unas)

1. una

   una silla, una mesa ― una cadira, una taula

Numeral

una

1. forma femenina de uno

Verb

una

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb unir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb unir
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb unir

Miscel·lània

• Síl·labes: u·na (2)
• Anagrames: aun, aún

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈuː.na/
• Etimologia: Del llatí unus.

Article

una f.

1. una

Variants

• un', davant de vocal

Miscel·lània

• Síl·labes: ù·na (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuː.naː/, /ˈuː.na/

Adjectiu

ūnā

1. ablatiu femení singular de ūnus

ūna

1. nominatiu femení singular de ūnus
2. nominatiu neutre plural de ūnus
3. vocatiu femení singular de ūnus
4. vocatiu neutre plural de ūnus
5. acusatiu neutre plural de ūnus

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈy.no̞/

Article

una

1. forma femenina de un

Variants

• ua (gascó)

Pronom

1. forma femenina de un

Variants

• ua (gascó)

Sicilià

Article

una m.

1. forma alternativa de na