urgires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /urˈʒi.ɾəs/, occidental /uɾˈd͡ʒi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

urgires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de urgir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb urgir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ur·gi·res (3)
• Anagrames: rugires, surregi, surregí