rugires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruˈʒi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /ruˈʒi.ɾes/, valencià /ruˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

rugires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de rugir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb rugir.

Variants

• [2] rugissis, rugisses

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·gi·res (3)
• Anagrames: surregi, surregí, urgires