uro

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuː.roː/
• Etimologia: De *būrō, derivat de l'arrel protoindoeuropea *h₁ews- («cremar»), cognat del grec antic εὕω ‎(heúō, «socarrimar»).

Verb

ūrō ‎(1a present^?), ūris ‎(2a present), ūrere ‎(infinitiu), ussī ‎(perfet), ustum ‎(supí)

1. cremar, inflamar