inflamar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iɱ.fɫəˈma/
Occidental:	nord-occidental /iɱ.fɫaˈma/
	valencià /iɱ.fɫaˈmaɾ/, /iɱ.fɫaˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: inflamà
• Etimologia: Del llatí inflammāre, segle XV.

Verb

inflamar trans., pron. ‎(pronominal inflamar-se)

1. Posar foc a alguna cosa.
2. (per metonímia) Acalorar, enardir les passions i afectes de l'ànima.
3. (pronominal) Posar-se de color vermell com una flama.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	inflamar			haver inflamat
gerundi	inflamant			havent inflamat
participi	inflamat, inflamada, inflamats, inflamades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inflamo	inflames	inflama	inflamem	inflameu	inflamen
	inflame						val
	inflami						sept
	inflam				inflamau		bal, alg
				inflamam			bal
imperfet	inflamava	inflamaves	inflamava	inflamàvem	inflamàveu	inflamaven
passat simple	inflamí	inflamares	inflamà	inflamàrem	inflamàreu	inflamaren
futur	inflamaré	inflamaràs	inflamarà	inflamarem	inflamareu	inflamaran
condicional	inflamaria	inflamaries	inflamaria	inflamaríem	inflamaríeu	inflamarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inflami	inflamis	inflami	inflamem	inflameu	inflamin
	inflame	inflames	inflame			inflamen	occ, bal
imperfet	inflamés	inflamessis	inflamés	inflaméssim	inflaméssiu	inflamessin
		inflamesses		inflaméssem	inflamésseu	inflamessen
	inflamàs	inflamassis	inflamàs	inflamàssim	inflamàssiu	inflamassin	bal
		inflamasses		inflamàssem	inflamàsseu	inflamassen	val, bal (1)
	inflamara	inflamares	inflamara	inflamàrem	inflamàreu	inflamaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	inflama	inflami	inflamem	inflameu	inflamin
	–				inflamau		bal, alg
	–		inflame			inflamen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				inflamàvom	inflamavo		centr, n-occ
	inflamavi						sept
	inflamaia	inflamaies	inflamaia	inflamàiem	inflamàieu	inflamaien	n-occ
condicional	inflamariva	inflamarives	inflamariva	inflamarívem	inflamaríveu	inflamariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inflamo	inflamos	inflamo	inflameguem	inflamegueu		n-occ
imperfet	inflamessi		inflamessi				sept, alg
	inflamessa						centr, n-occ
	inflameguessa	inflameguesses	inflamegués	inflameguéssom	inflameguéssou	inflameguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... inflamat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... inflamar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... inflamat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... inflamat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... inflamat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... inflamat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... inflamar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... inflamat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... inflamat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... inflamat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: inflamo, inflama, inflamem

Derivats

• desinflamar
• inflamable
• inflamatori
• Relacionats: inflamació, inflamador

Traduccions

Traduccions

• Anglès: inflame ^(en)
• Castellà: inflamar ^(es)
• Francès: enflammer ^(fr)
• Italià: infiammare ^(it)
• Llatí: inflammare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fla·mar (3)
• Anagrama: filmaran

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱ.flaˈmaɾ\

Americà: alt \iɱ.flaˈmaɾ\, baix \iŋ.flaˈmaɾ\, austral \iɱ.flaˈmaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí inflammāre.

Verb

inflamar trans., pron. ‎(pronominal inflamarse, present inflamo, passat inflamé, futur inflamaré)

1. inflamar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fla·mar (3)