ustori

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /usˈtɔ.ɾi/
• Rimes: -ɔɾi
• Etimologia: Del llatí ustus i el sufix -tori, del verb ūrō ‎(«cremar»), segle XIX.

Adjectiu

ustori m. ‎(femení ustòria, plural masculí ustoris, plural femení ustòries)

1. (cultisme) Que té la capacitat de cremar, produir ustió.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: burning ^(en)
• Castellà: ustorio ^(es)
• Francès: ardent ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: us·to·ri (3)
• Heterograma de 6 lletres (iorstu)
• Anagrames: rostiu, sortiu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot