valens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwa.lɛns/
• Etimologia: Del participi del verb valeō.

Adjectiu

valēns m. f. n. ‎(genitiu valentis)

1. vigorós, potent, fort, enèrgic
2. coratjós

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	valēns			valentēs	valentia
Vocatiu	valēns			valentēs	valentia
Acusatiu	valentem	valēns		valentēs	valentia
Genitiu	valentis			valentium
Datiu	valentī			valentibus
Ablatiu	valentī			valentibus