valentia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɫənˈti.ə/, balear /və.ɫənˈti.ə/
Occidental:	nord-occidental /ba.ɫenˈti.a/
	valencià /va.ɫenˈti.a/, /ba.ɫenˈti.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí valentia ‎(«valentia»), segle XIV.

Nom

valentia f. ‎(plural valenties)

1. Qualitat de valent.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Tapferkeit ^(de) f., Mut ^(de) m.
• Anglès: courage ^(en), bravery ^(en)
• Castellà: valentía ^(es) f.
• Eslovac: odvaha ^(sk) f.
• Esperanto: kuraĝo ^(eo), braveco ^(eo)
• Francès: courage ^(fr) m., bravoure ^(fr) f.
• Italià: coraggio ^(it) m., valore ^(it) m., audacia ^(it) f.
• Llengua de signes catalana: VALENT ^(csc)
• Polonès: odwaga ^(pl) f.
• Portuguès: valentia ^(pt) f.
• Rus: сме́лость ^(ru) f. ‎(smélost), хра́брость ^(ru) f. ‎(khràbrost)

Miscel·lània

• Síl·labes: va·len·ti·a (4)
• Anagrames: alentiva, enaltiva

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /waˈlɛn.tɪ.a/

Adjectiu

valentia

1. nominatiu neutre plural de valēns
2. vocatiu neutre plural de valēns
3. acusatiu neutre plural de valēns