vani

Potser volíeu: vaní

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈba.ni/, balear /ˈva.ni/
Occidental:	nord-occidental /ˈba.ni/
	valencià /ˈva.ni/, /ˈba.ni/

• Rimes: -ani

Verb

vani

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vanar-se.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vanar-se.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vanar-se.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vanar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·ni (2)
• Anagrames: vina, Viña

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwaː.niː/

Adjectiu

vānī

1. nominatiu masculí plural de vānus
2. vocatiu masculí plural de vānus
3. genitiu masculí singular de vānus
4. genitiu neutre singular de vānus