vanus
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Llatí
- Pronúncia(i): /ˈwaː.nʊs/
Adjectiu
vānus m., vāna f., vānum n. (comparatiu vānior, superlatiu vānissimus)
- buit
- Ne vana urbis magnitudo esset. ― Perquè aquesta gran ciutat no quedés buida, deshabitada.
- irreal
- Vana imago ― Imatge irreal
- va, inútil
- Vanum argumentum ― Prova no concloent
- fals, va
- Vana promissa ― Promesa falsa
- presumit, vanitós, frívol
- Vanus mendaxque ― Vanitós i mentider
Declinació
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads