vansinnig

Suec

• Pronúncia: /²'vɑːnsɪnːɪg/^ⓘ
• Etimologia: Del prefix van- i el sufix -sinnig, documentat ja en suec antic en la forma vansinnogher, manlleu o calc del baix alemany mitjà wansinnich, cognat aquest del neerlandès waanzinnig i de l'alt alemany wahnsinnig.

Adjectiu

vansinnig ‎(comparatiu vansinnigare, superlatiu vansinnigast)

1. foll, boig, dement

Derivats

• vansinne
• vansinnighet

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada vansinnig al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada vansinnig al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada vansinnig al Svensk ordbok.