vegetar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ʒəˈta/, balear /və.ʒəˈta/
Occidental:	nord-occidental /be.ʒeˈta/
	valencià /ve.d͡ʒeˈtaɾ/, /be.d͡ʒeˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: vegetà
• Etimologia: Del llatí vegetāre.

Verb

vegetar intr.

1. Les plantes, créixer.
2. Viure aïllat, de forma passiva.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vegetar			haver vegetat
gerundi	vegetant			havent vegetat
participi	vegetat, vegetada, vegetats, vegetades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vegeto	vegetes	vegeta	vegetem	vegeteu	vegeten
	vegete						val
	vegeti						sept
	veget				vegetau		bal, alg
				vegetam			bal
imperfet	vegetava	vegetaves	vegetava	vegetàvem	vegetàveu	vegetaven
passat simple	vegetí	vegetares	vegetà	vegetàrem	vegetàreu	vegetaren
futur	vegetaré	vegetaràs	vegetarà	vegetarem	vegetareu	vegetaran
condicional	vegetaria	vegetaries	vegetaria	vegetaríem	vegetaríeu	vegetarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vegeti	vegetis	vegeti	vegetem	vegeteu	vegetin
	vegete	vegetes	vegete			vegeten	occ, bal
imperfet	vegetés	vegetessis	vegetés	vegetéssim	vegetéssiu	vegetessin
		vegetesses		vegetéssem	vegetésseu	vegetessen
	vegetàs	vegetassis	vegetàs	vegetàssim	vegetàssiu	vegetassin	bal
		vegetasses		vegetàssem	vegetàsseu	vegetassen	val, bal (1)
	vegetara	vegetares	vegetara	vegetàrem	vegetàreu	vegetaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vegeta	vegeti	vegetem	vegeteu	vegetin
	–				vegetau		bal, alg
	–		vegete			vegeten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	vegetariva	vegetarives	vegetariva	vegetarívem	vegetaríveu	vegetariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	vegetessi		vegetessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... vegetat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... vegetar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... vegetat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... vegetat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... vegetat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... vegetat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... vegetar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... vegetat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... vegetat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... vegetat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: vegeto, vegeta, vegetem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vegetate ^(en)
• Castellà: vegetar ^(es)
• Francès: végéter ^(fr)
• Italià: vegetare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ge·tar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3