veire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛj.ɾə/
	balear /ˈvəj.ɾə/, /ˈvɛj.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbej.ɾe/
	valencià /ˈvej.ɾe/, /ˈbej.ɾe/

• Etimologia: De l'occità veire, del llatí vitru(m) ‎(«vidre») per metonímia, segle XIII.

Nom

veire m. ‎(plural veires)

1. (septentrional, poètic) got

   «Quan Déu ens cridi poder contestar: / –tant estimava que es vessava el veire.»

   Divisa, Joan Salvat-Papasseit.

Miscel·lània

• Síl·labes: vei·re (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Nom

veire m. ‎(plural veires)

1. vidre

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbej.ɾe/
• Etimologia: (pendent)

Nom

veire m. ‎(plural veires)

1. vidre
2. got

Variants

• [1] verre (gascó)

Sinònims

• [2] gòt
• [2] vasso (aranès)

Verb

veire

1. veure

Variants

• véser
• véder (gascó)
• veir (aranès)