velho

Portuguès

• Pronúncia: /ˈvɛ.ʎu/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí vulgar veclus, del llatí vetulus, diminutiu de vetus.

Adjectiu

velho m. ‎(femení velha, plural masculí velhos, plural femení velhas)

1. vell

   Li um livro tão velho que as páginas ficavam caindo.—«Vaig llegir un llibre tan vell que les pàgines anaven caient.»

2. gran, vell

   Pararei de trabalhar depois de ficar velho.—«Deixaré de treballar abans de fer-me gran.»

3. obsolet, vell

   Essa teoria já está velha.—«Aquesta teoria ja és obsoleta.»

Antònims

• jovem, moço
• novo, recente

Sinònims

• antigo

Nom

velho

1. vell