venia

Potser volíeu: venía, vènia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈni.ə/, balear /vəˈni.ə/
Occidental:	nord-occidental /beˈni.a/
	valencià /veˈni.a/, /beˈni.a/

• Rimes: -ia

Verb

venia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de vendre.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de vendre.
3. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de venir.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de venir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ni·a (3)
• Anagrames: aveín, avien, envaí, envia, envià, veïna, Viena

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbe.nja/
• Rimes: -enja
• Etimologia: Del llatí venia.

Nom

venia f. ‎(plural venias)

1. vènia

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·nia (2)
• Anagrames: avení, avíen, avine, enviá, envía, nieva, nívea, veían, Viena, vinea, vineá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre venia