verema

Potser volíeu: veremà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈɾɛ.mə/
	balear /vəˈɾə.mə/, /vəˈɾɛ.mə/
Occidental:	nord-occidental /beˈɾe.ma/
	valencià /veˈɾe.ma/, /beˈɾe.ma/
Informal:	central /ˈbɾɛ.mə/, nord-occidental /ˈbɾɛ.ma/

• Rimes: -ɛma
• Etimologia: Del llatí vindēmia, segle XV.

Nom

verema f. ‎(plural veremes)

1. Collita dels raïms.
2. Temps en què es fa la collita dels raïms.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Traubenlese ^(de) f., Weinlese ^(de) f.
• Anglès: harvest ^(en)
• Castellà: vendimia ^(es) f.
• Eslovac: oberačka ^(sk) f.
• Esperanto: vinberrikolto ^(eo)
• Francès: vendange ^(fr) f.
• Italià: vendemmia ^(it) f.
• Llatí: vindemia ^(la) f.
• Polonès: winobranie ^(pl) n.
• Portuguès: vindima ^(pt) f., vindimadura ^(pt) f.
• Romanès: culesul ^(ro) n., viilor ^(ro) n.
• Rus: сбор виногра́да ^(ru) m. ‎(sbor vinograda), жа́тва ^(ru) f. ‎(jatva)

Verb

verema

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de veremar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb veremar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·re·ma (3)
• Anagrama: averem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC