veremar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɾəˈma/, balear /və.ɾəˈma/
	alguerès /va.ɾaˈma/
Occidental:	nord-occidental /be.ɾeˈma/
	valencià /ve.ɾeˈmaɾ/, /be.ɾeˈma/
Informal:	central /bɾəˈma/, nord-occidental /breˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: veremà
• Etimologia: Del llatí vindēmiāre, segle XIV.

Verb

veremar trans.

1. Arreplegar la collita dels raïms.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	veremar			haver veremat
gerundi	veremant			havent veremat
participi	veremat, veremada, veremats, veremades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	veremo	veremes	verema	veremem	veremeu	veremen
	vereme						val
	veremi						sept
	verem				veremau		bal, alg
				veremam			bal
imperfet	veremava	veremaves	veremava	veremàvem	veremàveu	veremaven
passat simple	veremí	veremares	veremà	veremàrem	veremàreu	veremaren
futur	veremaré	veremaràs	veremarà	veremarem	veremareu	veremaran
condicional	veremaria	veremaries	veremaria	veremaríem	veremaríeu	veremarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	veremi	veremis	veremi	veremem	veremeu	veremin
	vereme	veremes	vereme			veremen	occ, bal
imperfet	veremés	veremessis	veremés	vereméssim	vereméssiu	veremessin
		veremesses		vereméssem	veremésseu	veremessen
	veremàs	veremassis	veremàs	veremàssim	veremàssiu	veremassin	bal
		veremasses		veremàssem	veremàsseu	veremassen	val, bal (1)
	veremara	veremares	veremara	veremàrem	veremàreu	veremaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	verema	veremi	veremem	veremeu	veremin
	–				veremau		bal, alg
	–		vereme			veremen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	veremariva	veremarives	veremariva	veremarívem	veremaríveu	veremariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	veremessi		veremessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... veremat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... veremar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... veremat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... veremat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... veremat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... veremat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... veremar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... veremat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... veremat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... veremat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: veremo, verema, veremem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

• raïmar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vintage ^(en)
• Castellà: vendimiar ^(es)
• Francès: vendanger ^(fr)
• Italià: vendemmiare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·re·mar (3)
• Anagrama: erràvem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3