Potser volíeu: veremarà Català Verb veremara (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb veremar. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb veremar. Miscel·lània Síl·labes: ve·re·ma·ra (4) Anagrames: arreàvem, averarem, averàremWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads