vereme

Català

Verb

vereme

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de veremar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb veremar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb veremar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb veremar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·re·me (3)
• Anagrama: reveem