verinar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɾiˈna/, balear /və.ɾiˈna/
Occidental:	nord-occidental /be.ɾiˈna/
	valencià /ve.ɾiˈnaɾ/, /be.ɾiˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: verinà
• Etimologia: Del llatí venēnāre.

Verb

verinar trans.

1. Inocular verí.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	verinar			haver verinat
gerundi	verinant			havent verinat
participi	verinat, verinada, verinats, verinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	verino	verines	verina	verinem	verineu	verinen
	verini						sept
	verín			verinam	verinau		bal
imperfet	verinava	verinaves	verinava	verinàvem	verinàveu	verinaven
passat simple	veriní	verinares	verinà	verinàrem	verinàreu	verinaren
futur	verinaré	verinaràs	verinarà	verinarem	verinareu	verinaran
condicional	verinaria	verinaries	verinaria	verinaríem	verinaríeu	verinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	verini	verinis	verini	verinem	verineu	verinin
	verine	verines	verine			verinen	occ, bal
imperfet	verinés	verinessis	verinés	verinéssim	verinéssiu	verinessin
		verinesses		verinéssem	verinésseu	verinessen
	verinàs	verinassis	verinàs	verinàssim	verinàssiu	verinassin	bal
		verinasses		verinàssem	verinàsseu	verinassen	bal (1)
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	verina	verini	verinem	verineu	verinin
	–				verinau		bal
	–		verine			verinen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... verinat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... verinar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... verinat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... verinat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... verinat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... verinat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... verinar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... verinat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... verinat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... verinat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: verino, verina, verinem

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ri·nar (3)
• Anagrama: viraren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

• Etimologia: Del llatí venēnāre.

Verb

verinar

1. emmetzinar, enverinar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	verinar
gerundi	verinant
participi	verinat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	verín	verines	verina	verinam	verinats	verinen
					verinau
imperfet	verinava	verinaves	verinava	verinàvem	verinàvets	verinaven
passat simple	veriní	verinast	verinà	verinam	verinàs	verinaren
	veriné	verinist		verinàrem	verinàrets
		verinares			verinàreu
futur	verinaré	verinaràs	verinarà	verinarem	verinarets	verinaran
					verinareu
condicional	verinaria	verinaries	verinaria	verinaríem	verinaríets	verinarien
					verinaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	verín	verins	verín	verinem	verinets	verinen
					verineu
imperfet	verinàs	verinasses	verinàs	verinàssem	verinàssets	verinassen
	verinara	verinares	verinara	verinàrem	verinàsseu	verinaren
					verinàrets
					verinàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	verina	verín	verinem	verinats	verinen
	–				verinau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB