vern

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛrn/, balear /ˈvɛɾn/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɛrn/
	valencià /ˈvɛɾn/, /ˈbɛɾn/

• Rimes: -ɛɾn
• Etimologia: Del llatí medieval vernus (sinònim de alnus), del gàl·lic *werno, del protocèltic *wernā, segle XIV. Cognat de l’occità vèrn i via el femení del francès vergne, britònic gwern.

Nom

vern m. ‎(plural verns)

1. Arbre caducifoli de la família de les betulàcies que es fa en sòls molt humits, de fulles ovades i serrades usades en farmacologia, d'escorça bruna fosca i amb fissures, de fusta duradora (Alnus glutinosa).

Variants

• verna

Derivats

• verneda

Traduccions

Traduccions

• Albanès: verr ^(sq) m.
• Alemany: Erle ^(de) f.
• Anglès: alder ^(en)
• Bretó: gwern ^(br)
• Castellà: aliso ^(es) m.
• Còrnic: gwern ^(kw)
• Eslovè: jelša ^(sl) f.
• Francès: aulne ^(fr) m.
• Gal·lès: gwern ^(cy)
• Irlandès: fearnóg ^(ga)
• Occità: vèrn ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot