vetares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈta.ɾəs/, balear /vəˈta.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /beˈta.ɾes/
	valencià /veˈta.ɾes/, /beˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

vetares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de vetar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb vetar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ta·res (3)
• Anagrames: esverat, varetes

Català antic

Verb

vetares

1. segona persona singular (tu) del passat de vetar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de vetar