vetava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈta.βə/, balear /vəˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /beˈta.βa/
	valencià /veˈta.va/, /beˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

vetava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de vetar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de vetar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ta·va (3)

Català antic

Verb

vetava

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de vetar
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de vetar