vilis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwiː.lɪs/
• Etimologia: Del l'arrel protoidoeuropea wes-li- ‎(«allò que pot ser comprat»).

Adjectiu

vīlis m., f., vīle n.

1. barat
2. menyspreable, vil

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	vīlis	vīle		vīlēs	vīlia
Vocatiu	vīlis	vīle		vīlēs	vīlia
Acusatiu	vīlem	vīle		vīlēs	vīlia
Genitiu	vīlis			vīlium
Datiu	vīlī			vīlibus
Ablatiu	vīlī			vīlibus

Derivats

• vīlēscō
• vīlificō
• vīlitās
• vīliter
• vīlitō