vil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbiɫ/, balear /ˈviɫ/
Occidental:	nord-occidental /ˈbiɫ/
	valencià /ˈviɫ/, /ˈbiɫ/

• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí vīlis, segle XII.

Adjectiu

vil inv. ‎(plural vils)

1. Que actua amb malícia i sense cap escrúpol moral.
2. Fet que és la conseqüència d'actuar amb vilesa.
3. De molt baixa condició social.

Sinònims

• indigne, roí

Antònims

• digne, noble

Derivats

• viltenir, vilesa
• avilar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vile ^(en)
• Castellà: vil ^(es)
• Francès: vil ^(fr)
• Italià: vile ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB