vincle

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ˈbiŋ.kɫə/, balear /ˈviŋ.kɫə/
Occidental: nord-occidental /ˈbiŋ.kɫe/
valencià /ˈviŋ.kɫe/, /ˈbiŋ.kɫe/
  • Etimologia: Del llatí vĭncŭlum («lligam»), segle XIV.

Nom

vincle m. (plural vincles)

  1. lligam, enllaç

Sinònims

Traduccions

Verb

vincle

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vinclar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vinclar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vinclar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vinclar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: vin·cle (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ceilnv)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads