vinclar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biŋˈkɫa/, balear /viŋˈkɫa/
Occidental:	nord-occidental /biŋˈkɫa/
	valencià /viŋˈkɫaɾ/, /biŋˈkɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: vinclà
• Etimologia: Del llatí vĭnculare ‎(«lligar»), segle XIV, pel fet de doblegar el lligam, doblet de vincular.

Verb

vinclar trans., pron. ‎(pronominal vinclar-se)

1. Encorbar sense esforç una cosa flexible.
2. vincular

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vinclar			haver vinclat
gerundi	vinclant			havent vinclat
participi	vinclat, vinclada, vinclats, vinclades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vinclo	vincles	vincla	vinclem	vincleu	vinclen
	vincle						val
	vincli						sept
	vincl			vinclam	vinclau		bal
imperfet	vinclava	vinclaves	vinclava	vinclàvem	vinclàveu	vinclaven
passat simple	vinclí	vinclares	vinclà	vinclàrem	vinclàreu	vinclaren
futur	vinclaré	vinclaràs	vinclarà	vinclarem	vinclareu	vinclaran
condicional	vinclaria	vinclaries	vinclaria	vinclaríem	vinclaríeu	vinclarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vincli	vinclis	vincli	vinclem	vincleu	vinclin
	vincle	vincles	vincle			vinclen	occ, bal
imperfet	vinclés	vinclessis	vinclés	vincléssim	vincléssiu	vinclessin
		vinclesses		vincléssem	vinclésseu	vinclessen
	vinclàs	vinclassis	vinclàs	vinclàssim	vinclàssiu	vinclassin	bal
		vinclasses		vinclàssem	vinclàsseu	vinclassen	val, bal (1)
	vinclara	vinclares	vinclara	vinclàrem	vinclàreu	vinclaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vincla	vincli	vinclem	vincleu	vinclin
	–				vinclau		bal
	–		vincle			vinclen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... vinclat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... vinclar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... vinclat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... vinclat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... vinclat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... vinclat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... vinclar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... vinclat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... vinclat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... vinclat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: vinclo, vincla, vinclem

Sinònims

• torçar, doblegar, corbar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: bend ^(en)
• Castellà: doblar ^(es)
• Francès: courber ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: vin·clar (2)
• Heterograma de 7 lletres (acilnrv)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí vinculare.

Verb

vinclar

1. vincular

   "la illa de Sicilia e tot lo regne era vinclat a ell segons lo testament del senyor rey en Pere son pare" (Crònica de Ramon Muntaner)

2. vinclar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo