vincleu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /biŋˈkɫɛw/
balear /viŋˈkɫəw/, /viŋˈkɫɛw/
Occidental: nord-occidental /biŋˈkɫew/
valencià /viŋˈkɫew/, /biŋˈkɫew/

Verb

vincleu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de vinclar.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb vinclar.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb vinclar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: vin·cleu (2)
  • Heterograma de 7 lletres (ceilnuv)
  • Anagrama: vincule
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads