vivo

Potser volíeu: Vivó

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈbi.βo\

Americà: alt /ˈbi.bo/, baix \ˈbi.βo\

• Rimes: -ibo

Adjectiu

vivo m. ‎(femení viva, plural masculí vivos, plural femení vivas)

1. viu

   «Creo, sin duda, que el cáncer está vivo y luchar contre él hace que le des muchas vueltas a la cabeza y aprendas grandes lecciones.» ((Espinosa, Albert. El mundo amarillo. 2010. Grijalbo, 2008.))

   Crec, certament, que el càncer és viu i lluitar-hi et fa rumiar molt i aprendre grans lliçons.

2. (esports de pilota) en joc

Compostos i expressions

• a lo vivo
• al vivo
• como de lo vivo a lo pintado
• en vivo
• ni vivo ni muerto

Verb

vivo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb vivir

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·vo (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vivo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwiː.woː/
• Etimologia: D'una forma antiga *gʷio, compartida amb el sànscrit जीवति ‎(jīvati, «vida»), el grec antic βίος ‎(bíos, «vida»), l'anglès quick ‎(«viu, espavilat»), i que procedeix del protoindoeuropeu *gʷeih₃w- («viure») del qual en deriven termes com ζωή ‎(zōḗ, «vida»), ζῶ ‎(zô, «viure») en grec antic o жити ‎(žiti) en eslavònic, etc.

Verb

vīvō ‎(1a present^?), vīvis ‎(2a present), vīvere ‎(infinitiu), vīxī ‎(perfet), vīctum ‎(supí)

1. viure, jo visc

Sinònims

• spirō

Derivats

• vīta
• vītālis
• vīvācitās
• vīvāciter
• vīvārium
• vīvārius
• vīvātus
• vīvāx
• vīvēscō
• vīvidus
• victitō