viu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbiw/ⓘ, balear /ˈviw/
Occidental:	nord-occidental /ˈbiw/
	valencià /ˈviw/, /ˈbiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí vivus, segle XIII.

Adjectiu

viu m. ‎(femení viva, plural masculí vius, plural femení vives)

1. Que té vida.
2. Despert, rítmic.
3. (esports de pilota) en joc

Sinònims

• astut, despert, eixerit, espavilat, intel·ligent, llarg, llest, perspicaç, ràpid, sagaç, savi
• brillant, despert
• dinàmic, vital
• intens
• vivent

Traduccions

Que té vida

• Alemany: lebendig ^(de)
• Anglès: alive ^(en)
• Àrab: حَيّ‎ ^(ar)
• Armeni: կենդանի ^(hy) ‎(kendaní)
• Asturià: vivu ^(ast)
• Búlgar: жив ^(bg) ‎(jiv)
• Castellà: vivo ^(es)
• Coreà: 살아있는 ^(ko) ‎(sarainneun)
• Danès: levende ^(da)
• Eslovac: živý ^(sk)
• Eslovè: živ ^(sl)
• Estonià: elus ^(et)
• Finès: elävä ^(fi)
• Francès: vivant ^(fr), en vie ^(fr)
• Friülà: vîf ^(fur), vîv ^(fur)
• Gallec: vivo ^(gl)
• Gal·lès: byw ^(cy)
• Grec: ζωντανός ^(el) ‎(zondanós)
• Grec antic: ζωός ^(grc) ‎(zōós)
• Hongarès: élő ^(hu)
• Irlandès: beo ^(ga)
• Italià: vivo ^(it)
• Japonès: 生きている ^(ja)
• Letó: dzīvs ^(lv)
• Lituà: gyvas ^(lt)
• Llatí: vivus ^(la)
• Llengua de signes catalana: VIURE ^(csc)
• Macedoni: жив ^(mk)
• Neerlandès: levend ^(nl)
• Noruec: i live ^(no), levende ^(no)
• Occità: viu ^(oc)
• Polonès: żywy ^(pl)
• Portuguès: vivo ^(pt)
• Retoromànic: viv ^(rm), veiv ^(rm)
• Romanès: viu ^(ro)
• Rus: живо́й ^(ru) ‎(jivoi)
• Sard: bibu ^(sc), biu ^(sc), bivu ^(sc), viu ^(sc)
• Serbocroat: жив ^(sh), živ ^(sh)
• Suahili: hai ^(sw)
• Suec: levande ^(sv)
• Tadjik: зинда ^(tg)
• Tagal: buhay ^(tl)
• Turc: sağ ^(tr), diri ^(tr), canlı ^(tr)
• Txec: živý ^(cs)
• Ucraïnès: живи́й ^(uk) ‎(jiví)
• Urdú: زندہ‎ ^(ur)
• Vietnamita: sống ^(vi)
• Xinès: 活著 ^(zh) ‎(huózhù)

Nom

viu m. ‎(plural vius)

1. Persona que no és morta.
2. Part més sensible.
3. Part candent, la més interessant.
4. caire

Traduccions

Persona no morta

• Anglès: living person ^(en)
• Castellà: vivo ^(es) m.
• Francès: vivant ^(fr) m., vif ^(fr) m.
• Italià: vivo ^(it) m.

Part més sensible

• Castellà: vivo ^(es) m.
• Francès: vif ^(fr) m.
• Italià: vivo ^(it) m.

Verb

viu ‎(infinitiu viure)

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de viure.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb viure.

Verb

viu ‎(infinitiu veure)

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de veure.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: vui

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB