vogiren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈʒi.ɾən/
	balear /voˈʒi.ɾən/, /vuˈʒi.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /boˈʒi.ɾen/
	valencià /voˈd͡ʒi.ɾen/, /boˈd͡ʒi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

vogiren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de vogir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb vogir.

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·gi·ren (3)
• Heterograma de 7 lletres (eginorv)
• Anagrames: governi, governí, voregin

Català antic

Verb

vogiren

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del passat de vogir
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de vogir