vogir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈʒi/
	balear /voˈʒi/, /vuˈʒi/
Occidental:	nord-occidental /boˈʒi/
	valencià /voˈd͡ʒiɾ/, /boˈd͡ʒi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: vogí
• Etimologia: D’origen incert, del llatí volvere ‎(«tombar») amb encreuament d’una base preromana, cognat de l’italià volgere.

Verb

vogir trans.

1. Recórrer el perímetre d’una cosa.
2. Retallar el contorn d’una peça amb una serra prima.
3. Fer voltar un aparell en rotació.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vogir			haver vogit
gerundi	vogint			havent vogit
participi	vogit, vogida, vogits, vogides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vogeixo	vogeixes	vogeix	vogim	vogiu	vogeixen
	vogesc						bal
	vogeixi						sept
	vogisc	vogixes	vogix			vogixen	occ
	vogixo						n-occ
imperfet	vogia	vogies	vogia	vogíem	vogíeu	vogien
passat simple	vogí	vogires	vogí	vogírem	vogíreu	vogiren
futur	vogiré	vogiràs	vogirà	vogirem	vogireu	vogiran
condicional	vogiria	vogiries	vogiria	vogiríem	vogiríeu	vogirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vogeixi	vogeixis	vogeixi	vogim	vogiu	vogeixin
	vogisca	vogisques	vogisca			vogisquen	occ
	vogesqui	vogesquis	vogesqui	vogiguem	vogigueu	vogesquin	bal
imperfet	vogís	vogissis	vogís	vogíssim	vogíssiu	vogissin
		vogisses		vogíssem	vogísseu	vogissen
	vogira	vogires	vogira	vogírem	vogíreu	vogiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vogeix	vogeixi	vogim	vogiu	vogeixin
	–		vogesqui	vogiguem		vogesquin	bal
	–	vogix	vogisca			vogisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... vogit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... vogir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... vogit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... vogit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... vogit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... vogit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... vogir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... vogit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... vogit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... vogit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: vogeixo, vogeix, vogim

Traduccions

Recórrer el perímetre

• Anglès: go round ^(en)
• Castellà: bojar ^(es)
• Francès: longer ^(fr)

Retallar el contorn amb una serra

• Anglès: scribe ^(en)
• Castellà: calar ^(es)
• Francès: chantourner ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·gir (2)
• Anagrames: vigor, virgo, Virgo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

vogir

1. girar, tombar

   Fingint legia, los ulls vogia, de ça y de lla. (Spill, Jaume Roig, 1460)

2. vogir (contornar, circuir)

   Filadelfia, que es noble ciutat e de les grans del mon, que be vogi XVIII milles dretament, aytant vogi com Roma o Constantinoble (Crònica de Ramon Muntaner, 1325-1328)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	vogir
gerundi	vogint
participi	vogit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	vogesc	vogeixes	vogeix	vogim	vogits	vogeixen
					vogiu
imperfet	vogia	vogies	vogia	vogíem	vogíets	vogien
					vogíeu
passat simple	vogí	vogist	vogí	vogírem	vogist	vogiren
		vogires		vogim	vogíreu
futur	vogiré	vogiràs	vogirà	vogirem	vogireu	vogiran
condicional	vogiria	vogiries	vogiria	vogiríem	vogiríets	vogirien
					vogiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	vogesca	vogesques	vogesca	vogíam	vogíats	vogesquen
				vogim	vogíau
					vogiu
imperfet	vogís	vogisses	vogís	vogíssem	vogíssets	vogissen
	vogira	vogires	vogira	vogírem	vogísseu	vogiren
					vogírets
					vogíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	vogeix	vogesca	vogíam	vogits	vogesquen
	–			vogim	vogiu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo