vogires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈʒi.ɾəs/
	balear /voˈʒi.ɾəs/, /vuˈʒi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /boˈʒi.ɾes/
	valencià /voˈd͡ʒi.ɾes/, /boˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

vogires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de vogir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb vogir.

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·gi·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (egiorsv)
• Anagrama: voregis

Català antic

Verb

vogires

1. segona persona singular (tu) del passat de vogir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de vogir