vorellares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bu.ɾəˈʎa.ɾəs/
	balear /vo.ɾəˈʎa.ɾəs/, /vu.ɾəˈʎa.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /bo.ɾeˈʎa.ɾes/
	valencià /vo.ɾeˈʎa.ɾes/, /bo.ɾeˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

vorellares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de vorellar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb vorellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·re·lla·res (4)
• Anagrames: esvorellar, rovellar-se