xiulet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʃiwˈɫɛt/
	balear /ʃiwˈɫət/, /ʃiwˈɫɛt/
Occidental:	/t͡ʃiwˈɫet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: De xiular i el sufix -et, segle XV.

Nom

xiulet m. ‎(plural xiulets)

1. So que resulta de l’acció de xiular.
2. Petit instrument de vent que produeix un únic so agut, usat per cridar l'atenció dels oients.

Variants

• siulet, siulo, xiulit

Relacionats

• xiulador, xiulaire
• xiuletada

Traduccions

So de xiular

• Anglès: whistle ^(en)
• Castellà: silbido ^(es) m.
• Francès: sifflement ^(fr) m.

Instrument

• Alemany: Trillerpfeife ^(de) f.
• Anglès: whistle ^(en)
• Castellà: silbato ^(es) m.
• Eslovac: píšťalka ^(sk) f.
• Francès: sifflet ^(fr) m.
• Italià: fischietto ^(it) m.
• Polonès: gwizdek ^(pl) m.
• Portuguès: apito ^(pt) m.
• Romanès: fluier ^(ro) n.
• Rus: свисто́к ^(ru) m. ‎(svistok)

Miscel·lània

• Síl·labes: xiu·let (2)
• Heterograma de 6 lletres (eiltux)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot