Cabra

animal domèstic From Wikiquote, the free quote compendium

Remove ads
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Cabra
Cabra Domèstica
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Capra aegagrus hircus

La cabra (Capra) és un gènere de mamífers que inclou fins a nou espècies diferents, conegudes com a cabres o íbexs. La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie domesticada de la cabra salvatge (Capra aegagrus). El fill de la cabra domèstica és anomenat cabrit.

Remove ads

Dites populars

  • A la dona i a la cabra, corda llarga.[1][2]
  • A on bota sa cabra, bota es cabrit.[2]
  • Allà on s'alça sa cabra, s'alça sa cabrida.[2]
  • Cabra coixa, mai cura.[2]
  • Cabra coixa no viu sana.[2]
  • Cabra, per a que t'acabes.[2]
  • Cabra que bela, el cabrit li falta.[2]
  • Cabres, lleons i ovelles, fan males parelles.[1]
  • Cabres virades fan cabrits virats.[2]
  • Cabrit robat no és estimat.[1]
  • De cabres negres en surten cabrits virats.[2]
  • El cabrit d'un mes i l'anyell de tres.[1]
  • El fill de la cabra ha d'ésser cabrit.[1]
  • Els homes faran bondat quan les cabres portin llana.[1]
  • En mala anyada, porc i cabra.[3]
  • La cabra avesada a saltar fa de mal desavesar.[4]
(var.) La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.[2]
  • La cabra de mon veí té més llet que la meua.[2]
  • La cabra pels seus pecats, els genolls porta pelats.[1]
  • La cabra, pels seus pecats, tenen els genolls pelats; i pels seus mals pensaments, la barba sota les dents; i per la seva culpa, la cua curta.[3]
  • La cabra, pels seus pensaments, té la barba davall les dents.[1]
  • La cabra, per les seves culpes, té les cames curtes.[1]
  • La cabra que coixa sia, que no pari de tot el dia.[2]
  • La llet de cabra, fresca i bullida amb menta.[5]
  • La marfuga entre les cabres, amb un any les deixa delmades.[3]
  • Oca, dona i cabra, mala cosa si és magra.[1]}
  • Pel març, la cabra a l'arç, l'ovella a la cultiva i el bou al ribàs.[3]
  • Pel setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.[3]
  • Per on salta la cabra, salta la que mama.[1]
  • Per Sant Martí les cabres a boquir.[3]
  • Poques cabres, pocs xiulits.[2]
  • Quan la cabra estornuda és que vol mudar el temps.[1]
  • Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent.[1]
  • Quatre cabres aquest any i quatre-centes antany.[3]
  • Qui guarda cabres, guarda diables.[2]
  • Qui no vol creure la bona mare, ha de creure la pell de cabra.[2]
  • Qui té cabres, que se les grati.[2]
  • Sa cabra més dolenta caga dins sa ferrada.[2]
  • Tant grata sa cabra, que jeu malament.[2]
  • Tanta culpa té qui mata la cabra com qui li té la garra.[2]
  • Una mala cabra, tot el ramat llença a perdre.[1]
Remove ads

Frases fetes i locucions

  • Carregar les cabres (a algú).[4]
  • El negoci d'en Robert amb les cabres.[1]
(var.) Ha fet lo negoci de Robert ab les cabres.[6]
Frase feta Fer un negoci desastrós.
  • Estar cabrejat.[1]
  • Estar com una cabra (o boig com una cabra).[4]
Frase feta Persona poc assenyada
Frase feta Jugar entre aquells que han perdut per veure qui paga el que han perdut entre tots.
  • Haver mamat llet de cabra.[4]
  • Quan les cabres tindràn llana.[6]
Frase feta Quan algú no vol concedir el que se li demana.
  • Se li carreguen les cabres.[6]
Frase feta Carregar les culpes a qui no les té.
  • Tenir tanta bondat com les cabres llana.[1]
Remove ads

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cabra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 Amades, 1932, p. 223-240.
  4. 1 2 3 4 «Cabra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 agost 2013].
  5. ↑ Viladot-Puig, 2003.
  6. 1 2 3 4 Gomis y Mestre, 1910, p. 90.

Bibliografia

  • Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Gomis y Mestre, Cels. Zoologia Popular Catalana. Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc., etc. que sobre'ls animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions per Cels Gomis (en català antic). Barcelona: L'Avenç, 1910 (Biblioteca Folk-lórica del Centre Excursionista de Catalunya). 
Remove ads
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads