Carro

Carro

Carro australià
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

Un carro és un vehicle per a transportar càrrega o persones que consisteix en un marc o caixa proveït d'una perxa o de dues vares on van enganxats els animals, muntat sobre un eix o fusell de ferro amb dues rodes, que pot ser de tracció humana o animal.

Dites populars

• Carros de rei, llebres agafen.^[1]
• El qui té carro i muller, mai li faltarà que fer.^[2]
• Els carros no coneixen l'amo.^[1]
• Para el carro!^[3]
• Perquè el carro marxi, cal untar les rodes.^[3]
• Qui el carro unta, els dits ajunta.^[1]
• Rams mullats, els carros carregats.^[4]

Frases fetes i locucions

• Anar el carro pel pedregar.^[1]

No actuar per la via correcta; anar quelcom malament.

• Conèixer els coixos dalt un carro.^[1]

Persona perspicaç, que no es deixa enganyar amb facilitat.

• Deixar córrer el carro.^[1]

Despreocupar-se d'un assumpte i permetre'n que progressi sense cap atenció.

• Passar el carro d'En Dalmau.^[1]

Tronar.

• Passar el carro per les roques (o per la grava).^[1]

Tronar.

• Saber per on va el carro.^[1]

Gestionar els negocis amb habilitat.

• Treure es carro.^[1]

Superar una situació de dificultat.

• Untar el carro.^[1]

Recompensar o incentivar algú econòmicament per guanyar-se la seva voluntat.

• Voler pujar al cel amb carro envelat.^[1]

Voler fer-se ric sense treballar o fent el gandul.

Endevinalles

• Té braços i no és persona,
  té sola i no és sabater,
  té ferro i no és ferrer,
  té fusta i no és fuster,
  té escala i no és cap trona.^[5][6]

• En què s'assemblen les llevadores als carros?^[5]

Ambdós bolquen

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Carro». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
2. ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
3. 1 2 «Carro». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 juny 2012].
4. ↑ «Rams (Diumenge de —)». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 17 setembre 2017].
5. 1 2 Amades, 1982.
6. ↑ Martí i Adell, 1991.
7. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.