Clau (falca)

Aquest article tracta sobre l'objecte de fusteria. Vegeu-ne altres significats a «Clau (pany)».

Clau (falca)

Claus d'acer
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus	bé no-durader, ancoratge, metal product (en) , material artístic, estri, eina de fusteria i artefacte
Ús	construcció i muntatge

Un clau és un objecte prim i allargat amb punta esmolada utilitzat com a element d'unió.

Dites populars

• Com més gros és el clau, més gros es fa el forat.^[1]
• Per un clau se perd una ferradura.^[1]

(var.) Per un clau es perdé una ferradura, per una ferradura un cavall, i per un cavall un cavaller.^[1]

• Qui no pot pegar al clau, pega a la ferradura.^[1]
• Un clau treu l'altre.^[1]

(var.) Un clau en treu un altre.^[2]

• Un clau treu l'altre... si no s'hi queden tots dos.^[1]

Endevinalles

• Jo sóc aquell desditxat
  que, després que m'has comprat,
  el cap m'has amartellat
  i on has volgut m'has ficat^[3]

(var.) Jo sóc aquell dissortat
que, després que m'has comprat,
el cap m'has amartellat
i on has volgut m'has ficat.^[4]

Frases fetes i locucions

• Arribar (o acudir, etc.) com un clau.^[2]

Arribar puntualment.

• Clavar un clau al cor.^[2]

De forma figurada, causar un gran dolor a algú.

• Emportar-se fins els claus de la paret.^[2]

(var.) Emportar-se fins no deixar un clau a la paret.^[2]

Emportar-se tot d'una casa.

• Ésser un clau.^[2]

(var.) Ésser sec com un clau.^[2]

Ésser molt prim.

• Ésser un clau (per a algú).^[2]

(var.) Ésser sec com un clau.^[2]

Ésser quelcom un motiu de gran dolor o pena forta.

• No donar-se-li'n clau.^[2]

No tenir cap interès per alguna cosa.

• No valer un clau.^[2]

No valer res.

• Reblar el clau.^[2]

Refermar amb noves proves, noves raons, etc.

• Voler fer entrar el clau per la cabota.^[2]

Entossudir-se en un procediment ineficaç, contraproduent.

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «clau». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 «Clau». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2014].
3. ↑ Castellví, 1956.
4. ↑ Correig i Blanchar, 1986.

Bibliografia

• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.