Sequera

Sequera

Sequera
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

La sequera és el període d'escassetat de reserves hidríques i del subministrament d'aigua, que és conseqüència de la manca de precipitacions atmosfèriques i d'aigües subterrànies. Té un impacte negatiu en l'agricultura, en els ecosistemes i en l'economia de les poblacions locals.

La sequedat, per altra banda, expressa la manca d'humitat o de contingut aquós d'un objecte, producte o collita. És, en molts casos, també el resultat de la sequera o de processos d'assecatge (sigui de manera natural, manual o industrial).

Dites populars

• Amic vell per a tractar, llenya seca per cremar.^[1]
• Cada u tira l'aigua al seu molí i deixa sec el seu veí.^[2]
• Fa més temor una mala llengua que una pedregada en sec.^[2]
• Lluna lluent, sequedat o vent.^[3]

(var.) Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent.^[1]

• Si la sequera és tanta, tota butxaca espanta.^[1]

Dites relacionades amb el calendari

• El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts.^[4]
• L'agost ho eixuga tot, menys el most.^[5]
• L'herba seca, curta o llarga, pel juny deu estar segada.^[6]
• Si la Quaresma entra seca, amb secada se'n va.^[7]

Dites relacionades amb l'agricultura i les collites

• Boires en sequedat, ven-te les mules i compra blat.^[8]

(var.) Si la broma jau en sec, ven les mules i el guaret.^[9][10]

Si la boira plana per damunt dels bancals no sembrats, es tracta de terrenys freds i poc productius.

• De l'arbre sec tots fan estelles.^[1]
• Sembri qui vulgui en sequedat
  i jo que pugui regar^[11]
• Si el pagès pensés en la sequera, mai no hauria sembrat.^[12]

(var.) Si el pagès pensés amb sequedat, mai no hauria sembrat.^[13]

Dites relacionades amb la toponímia

• A Arbeca la seca, la vila molt gran; la gent petiteta, es moren de fam.^[14]
• Bèlgida la seca, que no val ni una pesseta.^[15]
• El castell de Morella emboirat, als tres dies sec o banyat.^[16]
• Sueca, la merda seca.^[17]

Frases fetes i locucions

• Estar sec com un gaig.^[18]

(var.) Ésser més sec que un bruc.^[19](Men.)

(var.) Ésser sec com un bacallà.^[20]

(var.) Ésser sec com un clau.^[21]

(var.) Ésser sec com unes banyes.^[22]

Ésser quelcom molt sec o magre.

Referències

1. 1 2 3 4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 desembre 2025].
2. 1 2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sequera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
3. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluna». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
4. ↑ Conca, 1988.
5. ↑ Parés i Puntas, 1999.
6. ↑ Amades, 1932.
7. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Quaresma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
8. ↑ «Boires en sequedat, ven-te les mules i compra blat». ParemioRom. Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 març 2023].
9. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Guaret». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
10. ↑ Gisbert, 2011.
11. ↑ «Sembri qui vulgui en sequedat [/ i jo que pugui regar]». ParemioRom. Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 març 2023].
12. ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Sequera» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
13. ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 382.
14. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Arbeca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
15. ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 189, Vol. 5. Sector central interior.
16. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Morella». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
17. ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 137-139, Vol. 4. Sector central litoral.
18. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gaig». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
19. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bruc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
20. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bacallà». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
21. ↑ «Clau». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 desembre 2014].
22. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «banya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

• Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
• Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.