Julivert

Julivert

Fulles de julivert
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Espècie a Viquiespècies
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Petroselinum crispum
Regne	planta

El julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família de les apiàcies, també anomenada família de les umbel·líferes, de fulles repetidament pinnaticompostes, de vegades crespes, flors verdoses en umbel·la i fruit ovoide, cultivada per les seves fulles, emprades com a condiment. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

Dites populars

• Api, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd.^[1]
• Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix.^[1]
• Cavall, dona i julivert, qui més hi va més hi perd.^[1]
• El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert.^[1]
• Ja et conec, herbeta, que et dius julivert.^[2]
• Lo que es dóna, ja no es torna; i el que es perd, és julivert.^[3]

Allò que s'ha perdut no sol trobar-se.

• Per l'abrilet, sembra el julivert.^[1]
• Sembra el julivert pel maig i tot l'any en tindràs.^[1]

Frases fetes i locucions

• El julivert que no isca.^[4]>^[5]

Quan una cosa no volen que es diga, que s'ha de mantenir en secret.

• Ésser com el julivert, que en tots els guisats es troba.^[3]

(var.) Ésser el julivert de tots els guisats.

Ésser una persona molt aficadissa i visible, que es troba en totes les funcions, festes, actes importants.

• Encara és verd, es juevert!^[3]

Significa que una cosa està molt enrera, que caldrà que passi molt de temps per a esser viable (Mall.).

• Vint sous de julivert.^[3]

Algú presenta comptes exorbitants en què demana gran quantitat de diners per coses insignificants (Mall.).

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
2. ↑ Viladot-Puig, 2003.
3. 1 2 3 4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «julivert». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
4. ↑ Sanz, Ferran. «Des de “L’Exili”: Evocacions…». Riberaexpress.es. Arxivat de l'original el 1457134771. [Consulta: 27 desembre 2014].
5. ↑ «Manel Joan Arinyó ens conta llegendes urbanes». Segon vídeo de la trobada amb Manel Joan Arinyó a l'Esplai-Llibres. L'Esplai Llibres, 30-07-2013. [Consulta: 27 desembre 2014].

Bibliografia

• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.