Oncle

Oncle

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

L'oncle, també anomenat tio al País Valencià, és el germà del pare o la mare. També s'utilitza aquest terme per referir-se a una relació d'afecte i respecte amb un adult que no és estrictament un familiar però que és molt proper a aquella persona.

Dites populars

• A l'hort de l'onclo, roba i fes el sonso.^[1]
• D'oncles i ties, dol quinze dies; i si no t'han deixat res, un dia i només.^[1](Pineda de Mar)

(var.) De dol, per l'oncle i la tia, una nit i un dia; si no t'han deixat re, de la casa al carrer.^[1]

• Taranina taranana, s'ha de fer el que l'oncle mana.^[1]

Endevinalles

Pàgina principal: Parentiu

• El pare del frare
  és el pare d'ella;
  què li és, el frare, a ella?^[2]

Frases fetes i locucions

• Alenar pel senyor onclo d'algú.^[1](Mall.)

Pensar o actuar servilment sota les ordres d'un altre.

• El senyor onclo.^[1](Mall.)

De forma eufemística, del cul.

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «oncle». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
2. ↑ Amades, 1982.

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.