Serp

Serp

Pitó de l'illa de Savo
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Taxonomia

La serp (Serpentes) o serpent, és un rèptil carnívor del subordre dels ofidis, de forma allargada i mancat de potes.

Dites populars

• A qui la serp ha mossegat, la corda li fa por.^[1]
• Els escurçons, quan tenen tres anys es tornen serpents.^[2]
• És bo tenir pell de serp, però no dintre de casa, perquè porta raons.^[3]
• La pell de serp dóna sort a qui la duu, sobretot si no sap que la porta.^[1]
• Mata millor la serp un cop de canya que la barra de ferro.^[1]
• No es poden tirar trets a les serps, perquè es rebenten les escopetes.^[3]
• Per matar una serp, val més un cop de canya que no un cop de barra de ferro.^[3]
• Qui menja serp no pateix ronya.^[1]
• Qui porta pell de serp a la butxaca veu les trampes de qui fa joc de mans.^[1]
• Un cabell de dona que conservi l'arrel, posat dintre d'una bassa d'aigua, es torna una serp.^[2]

Endevinalles

• - Llarga, llargòrum, on vas?
  - Baixa de l'arbre i callaràs.
  - Ni callo ni callaré
  i si baixo de l'arbre et mataré.^[4]

magrana, serp

Referències

1. 1 2 3 4 5 Viladot-Puig, 2003.
2. 1 2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
3. 1 2 3 Parés i Puntas, 1999, p. 470-474.
4. ↑ Amades, 1982.

Bibliografia

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.