Àdab
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'àdab (àrab: أَدَب, ʿadab, plural آدَاب, ʿādāb) s'ha definit com el conjunt de «ciències propedèutiques entre els àrabs». El terme àdab és, en un principi, sinònim de sunna en el sentit de «ús, costum, norma de conducta correcta i recomanada, transmesa pels avantpassats». Segons Abu-Ayyub al-Ansarí, és «la decència en la conducta amb Déu i amb els altres». Posteriorment s'assisteix a una evolució del significat inicial, passant a designar en època del Califat Abbàssida, la noblesa, bona educació i cortesia. Sota el mencionat aspecte reflecteix el canvi de la societat musulmana, ja que al segle II de l'Hègira equival a urbanitat, refinament ciutadà, com equivalent a elegància estudiada i cortesia, dharf. Aquest sentit de bones maneres, general durant tota l'edat mitjana, és el que té als tractats de «bones costums»: normes d'urbanitat al menjar, al beure, al vestir, l'art amatori, la conversa, l'oració, el joc dels escacs, del perfecte company, del mestre, metges, jutges, funcionaris, etc.