Àïxa bint Abi-Bakr
esposa del profeta Muhàmmad i sahabiyya (companya del profeta Muhàmmad) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Àïxa bint Abi-Bakr (àrab: عائِشة بنت أبي بكر, ʿĀʾixa bint Abī Bakr) (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad. Als escrits islàmics el seu nom sovint apareix precedit pel títol d'Umm-al-Muminín o ‘Mare dels Creients’ (en àrab أم المؤمنين, Umm al-Muminīn).[1]
Nom original | (ar) عائشة بنت أَبي بكر |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 614 la Meca |
Mort | c. 13 juliol 678 (63/64 anys) Medina |
Sepultura | al-Baqí |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Activitat | |
Ocupació | poetessa |
Alumnes | Tawus ibn Kaysan |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera fitna |
Família | |
Cònjuge | Mahoma (620–632 (Gregorià)) |
Pares | Abu-Bakr as-Siddiq i فاطمہ بنت زید |
Germans | Asmà bint Abi-Bakr, Umm-Kulthum bint Abi-Bakr, Abd-ar-Rahman ibn Abi-Bakr, Muhàmmad ibn Abi-Bakr, Abd-Al·lah ibn Abi-Bakr i Tufayl ibn Abd-Al·lah al-Azdí |
Les fonts tradicionals afirmen que Àïxa es va casar amb Muhàmmad a l'edat de sis anys, però va romandre a casa dels seus pares fins als nou anys, quan el matrimoni amb el Profeta, que aleshores tenia 53 anys, es va consumar (at-Tabarí, però, afirma que Àïxa tenia aleshores deu anys).[2]
Segons la tradició sunnita, Àïxa va tenir un paper molt important a la història de l'islam, tant en vida del Profeta com després de la seva mort: va ser una figura activa en molts d'esdeveniments i un important testimoni de molts altres, contribuint al creixement, desenvolupament i descripció de l'islam, i constituint un model a seguir per a la resta de musulmans. També se la considera una important consultora religiosa i política.[3]
Després de la mort de Muhàmmad, Àïxa es va involucrar en la continuació del seu missatge, estant present a través dels regnats dels quatre primers califes. El seu pare, Abu-Bakr as-Siddiq, fou el primer califa a succeir a Muhàmmad. Durant el regnat del tercer califa, Uthman ibn Affan, Àïxa va encapçalar una revolta per no aprovar certes pràctiques seves. Durant el regnat d'Alí ibn Abi-Tàlib, Àïxa va voler venjar la mort d'Uthman en l'anomenada Batalla del Camell, on va participar tot donant discursos i viatjant a la rereguarda de les tropes a lloms d'un camell. Àïxa va acabar perdent la batalla però, segons la tradició, la seva participació i determinació van provocar una gran impressió.[4]