Ètica islàmica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ètica islàmica (أخلاق إسلامية), definida com a "bon caràcter", es va concretar històricament a partir del segle vii i va ser finalment establerta pel segle xi. Es va formar com una reeixida fusió de les ensenyances de l'Alcorà, els ensenyaments de la sunna de Muhàmmad, els precedents dels juristes islàmics (vegeu xaria i fiqh), la tradició aràbiga preislàmica i elements no àrabs (inclòs el persa i idees gregues) integrades amb l'estructura islàmica. Tot i que la predicació de Muhàmmad va produir un "canvi radical dels valors morals basat en les sancions de la nova religió i la religió actual, i la por a Déu i el Judici Final", la pràctica tribal dels àrabs no es va extingir per complet. Més tard, els acadèmics musulmans van ampliar l'ètica religiosa de l'Alcorà i el hadit en detall.[1]