escatimar

Catalan

Etymology

Borrowed from Spanish escatimar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əs.kə.tiˈma]
• IPA^(key): (Valencia) [es.ka.tiˈmaɾ]

• Audio (Barcelona):

  (file)

• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

escatimar (first-person singular present escatimo, first-person singular preterite escatimí, past participle escatimat)

1. to use sparingly, to skimp

   Synonym: escassejar

Conjugation

    Conjugation of escatimar (first conjugation)

infinitive			escatimar
gerund			escatimant
past participle				masculine		feminine
		singular		escatimat		escatimada
		plural		escatimats		escatimades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escatimo	escatimes	escatima	escatimem	escatimeu	escatimen
	imperfect	escatimava	escatimaves	escatimava	escatimàvem	escatimàveu	escatimaven
	future	escatimaré	escatimaràs	escatimarà	escatimarem	escatimareu	escatimaran
	preterite	escatimí	escatimares	escatimà	escatimàrem	escatimàreu	escatimaren
	conditional	escatimaria	escatimaries	escatimaria	escatimaríem	escatimaríeu	escatimarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escatimi	escatimis	escatimi	escatimem	escatimeu	escatimin
	imperfect	escatimés	escatimessis	escatimés	escatiméssim	escatiméssiu	escatimessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	escatima	escatimi	escatimem	escatimeu	escatimin
	negative (no)	—	no escatimis	no escatimi	no escatimem	no escatimeu	no escatimin

Further reading

• “escatimar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “escatimar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “escatimar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.