nugar

Catalan

Etymology

From nuar, with epenthetic g to avoid hiatus. Inherited from Latin nodāre (possibly through a Vulgar Latin *nudāre). Cognate with Occitan nosar and French nouer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [nuˈɣa]
• IPA^(key): (Valencia) [nuˈɣaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

nugar (first-person singular present nugo, first-person singular preterite nuguí, past participle nugat)

1. (Western, including Valencia) alternative form of nuar (“to tie”)

Conjugation

    Conjugation of nugar (first conjugation, g-gu alternation)

infinitive			nugar
gerund			nugant
past participle				masculine		feminine
		singular		nugat		nugada
		plural		nugats		nugades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	nugo	nugues	nuga	nuguem	nugueu	nuguen
	imperfect	nugava	nugaves	nugava	nugàvem	nugàveu	nugaven
	future	nugaré	nugaràs	nugarà	nugarem	nugareu	nugaran
	preterite	nuguí	nugares	nugà	nugàrem	nugàreu	nugaren
	conditional	nugaria	nugaries	nugaria	nugaríem	nugaríeu	nugarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	nugui	nuguis	nugui	nuguem	nugueu	nuguin
	imperfect	nugués	nuguessis	nugués	nuguéssim	nuguéssiu	nuguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	nuga	nugui	nuguem	nugueu	nuguin
	negative (no)	—	no nuguis	no nugui	no nuguem	no nugueu	no nuguin

Further reading

• “nugar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “nugar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “nugar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “nugar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.