Chisinau

From Wikipedia, the free encyclopedia

Chisinau
Remove ads

Chisinau[1] (en moldavu: Chișinău, [kiʃiˈnəu̯]) es la capital i el municipiu más grandi de Moldavia. Tini una puebración estimá de 779 400 abitantis (2008), es el centru prencipal comercial e industrial. Es también la ciá más puebrá del país, la ciá económicamente más desenvolvia de Moldavia i unu de los sus prencipalis centrus industrialis i nus de comunicación dela región. Nella s’ubican las prencipalis institucionis educativas del país.

Datos rápidos Coordenadas, Entidad ...
Remove ads

Toponimia

Según algunos estoriadoris, el nombri provieni dela antigua parabra rumana chișla (‘hontí, manantial’), parabra que ya nu se gasta i á siu sustituía por cișmea, con el mesmu significau[2] i nouă (‘nueva’), ya que s’alzó ala vera dun chiquininu manantial. Ogañu, esta honti está assitiá ena esquina delas callis Pushkin i Albișoara. Una etimologia posibri también es kesene, parabra cumana que sinifica ‘cripta’.

Dessisti otra ciá cun nombri paecíu: Chișineu-Criș (con una ortografía alternativa: Chișinău) al oesti de Rumania, ala vera dela raya con Ungría. La su relación con el nombri dela capital moldava nu está craru, ya qu'el su nombri úngaru es «Kisjenő» (kis ‘chiquininu’ más el etnónimu Jenő), del qual paici derivar el nombri rumano.

Remove ads

Estoria

Tuvu nacencia al prencepiu del sigru XV, en 1436, comu un puebru monestériu, hormandu parti del Prencipau de Moldavia, el qual al prencepiu del sigru XVI cayu baxu el Empériu otomanu. Al prencepiu del sigru XIX era una villa chiquinina de 7000 abitantis. En 1812 huerun conquistá i ocupá por [[]] que la convirtió entoncis nel centru administrativu de Besarabia, la su puebración creció ata 92 000 en 1862 i ata 125 787 en 1900.

Thumb
Catedral metropolitana i arcu triunfal.
Thumb
Monumentu a Esteban III de Moldavia.

Era industrial

A partil de 1834, la ciá sufrió un cámbiu radical ena su estrutura, grazias a un plan de regeneración urbana, el qual devidió a la ciá en dos áreas. La parti antigua dela ciá, con las sus construcionis irregulalis i un nuevu centru i estación de comunicacionis. Entri el 23 de mayu de 1830 i el 13 d’otubri de 1836 el arguitetu Avraam Melnikov alzó la Catedrala Nașterea Domnului, la Catedral ortodoxa rumana dela ciá, i en 1840 huerun acabau el arcu de triunfu proyeutáu pol arguitetu Luca Zaușkevici. A estas construcionis sigun las de muchus otrus edifícius i construcionis destintivas que mudunl'aspetu dela ciá. Igualmenti, Chisinau fue un cuartel general russu duranti la Guerra Russu-Turca de 1877-1878.

Pogromu i prerevolución

Ala fin del sigru XIX, el sentimientu antijudíu fui creciendu en Rússia i en Poloña, lo qual llevó a un grandi númiru de judíus a estabrecel-si en Chisinau. Pa 1900, el 43 % dela puebración dela ciá era judía, unu de los porcentahis más altus dela Uropa del su tiempu.

En abril de 1903, tuvu lugal ena ciá un estallíu d’antisemitismu que passaría a la estoria comu el pogromu de Chisinau. Los eventus tuvun una duración de tres días, duranti los qualis huerun assassináus entri 47 i 49 judíus, 92 huerun severamenti feríus i 500 recibierun ferías menoris. Amás cientus de casas i negocius propiedá de judíus huerun destruíus polos puebladoris enardecíus. Tolus estos excessus án siu atribuíus a la propaganda antisemita que propalaba el únicu periódicu oficial dela época, el Bessarabets (Бессарабецъ), que encitó a essus atus. Las reacionis a estos acontecimientus huerun muchas, i entri ellas estuvu una petición endirigía pol presienti de Estaus Uníus, Theodore Roosevelt, al zar Nicolás II de Rússia.

El 22 d’abostu de 1905 tuvu lugal otru acontecimientu sangrientu, quandu las huerças policíacas abrierun fuegu sobri una manifestación dunus 3000 trabajaoris agrícolas. Unus mesis endispués el zar Nicolás II viu-si obligáu a otorgal el Manifiestu d’Otubri, que transformaba la autocracia russa nuna monarquía semi-constitucional. Nostanti estas protestas conllevun un nuevu broti de violência antisemita, que dexó comu saldu 19 muertis.

Primera Guerra Mundial

Endispués dela Primera Guerra Mundial i la Revolución russa, Besarabia declaró la su endependencia del Empériu russu i s’unió al Reinu de Rumania, que comu resultáu dela victoria de los aliaus ena guerra ábate duplicó el su territoriu, nostanti essu senificó la perdía del estatus de capital pa Chisinau.

Entri 1918 i 1940, s’allevó a cabu una nueva remodelación del centru dela ciá i en 1927 fui alzau un monumentu al prencipi Esteban III de Moldavia, realizáu pol artista Alexandru Plămădeală.

Segunda Guerra Mundial

Chisinau fui destruía casi por completu duranti la Segunda Guerra Mundial.

D’alcuerdu al protocolu secretu del Pactu Ribbentrop-Mólotov,[3] firmáu por Alemania nazi i la Uni Soviética, Alemania permitió que el 28 de juniu de 1940 la ciá huerun ocupá pol Huércii Roju, dendispués de que la Uni Soviética hubiera obligau al gobiernu de Rumania a ceder-li nuevamenti Besarabia i Bucovina. Apinas s’ábia llevau a cabu la ocupación, la ciá fui estropá por un terremotu ocurríu el 10 de noviembri de 1940 que tuvu una entensidá de 7.3° ena Escala de Richter i cuyo epicentru estuviu assitiau nel oesti de Rumania.

Cerca dun añu endispués, el 22 de juñu de 1941, encetó la invasión alemana a la Unión Soviética, duranti esta campaña Chisinau fui atacá por cañonerus i bombardeus aéreus a gran escala por parti delas huerças alemanas, ata que la resistência del Huércii Roju cesó i la ciá finalmente cayó ante el huércii alemán el 17 de juliu de 1941.

Baxu ocupación alemana, la puebración judía de Chisinau sufrió los assinatus en massa que s’allevarun a cabu en tolas ciais dela región, muchus de los judíus dela ciá huerun transportaus a las afueras en camionis, fusilaus i luego parcialmenti enterraus en honduras comuñis. El númiru de judíus assináus ena ciá s’estima en 10 000.

Ala fin dela guerra, el frenti llegó una vez a la ciá, esta vez ante el avanci del Huércii Roju frente a las huercis alemanas en retirada, i dendispués de seis mesis de cruenta luchia, Chisinau fui tomá pol Huércii Roju el 24 d’agostu de 1944. Pa entoncis, ábia perdiu un 70 % delos sus edifícius, a causi delos atacus, bombardeus i el terremotu de 1940.

Con el fin dela guerra, Besarabia fui una vez más anexioná pola Uni Soviética, i la su mayol parti constituyó la Repúbrica Socialista Soviética de Moldavia, cuya capital fui estabrecia en Chisinau.

Época soviética

Entri 1947 i 1949 el arguitetu soviéticu Alekséi Shchúsev en conjuntu con un equipu de colaboradoris, desenrolló un plan pa la gradual reconstrución dela ciá.

Con el encetu dela déca de 1950 se diu un rápidu incrementu dela puebración, a la que las autoriais soviéticas respondun cola construcción de grandis conjuntus abitacionalis d’arguitetura estalinista. Esti procesu continó baxu el mandatu de Nikita Jrushchov, cuyus proyeutus de construcción se dierun baxu el lema «güenu, baratu i rápidu de construil». El nuevu estilu arguitetónicu supusu un drásticu cámbiu nel aspetu dela ciá i que permanessi ata la actualidá, domináu por enormis blocus de edifícius de hormigón d'aspetu únicu, i que huerun caraitirística de tolas grandis ciais soviéticas.

El periodu de mayol desenvolvimientu pa la ciá encetó en 1971, a rais dela decisión del Consehu de Ministrus dela Uni Soviética, de tomal meias pal desenvolvimientu de Kishiniov, que se traduju ena inversión de cerca de mil millonis de rublus del pressupuestu nacional ena ciá, ata 1991, quandu Moldavia se declaró endependienti.

Remove ads

Geografía

Chisinau está assitiá ena ribera del riu Bîc, un afluenti del riu Dniéster (en rumano Nistru). Tini un área total de 120 km², i el total del área dela municipalidá es de 625 km².

La ciá está assitiá nel centru del territoriu de Moldavia, el territoriu que la circona es mayolmenti chanu i con muchas faciliais pa l’agricoltura, se cultivan prencipalmenti vid i árbolis frutalis, comu s’á hechu dendi la época meieval.

Es la ciá con la mayol proporción de espacius verdis entri las mayoris ciais d'Uropa.

Clima

Chisinau tini un clima continental, que se caraitiriza por vranus calurosus i secus, e invielnus frius i ventosus. Las temperaturas invernalis rondan frecuentimenti los 0 °C i llegun a descender ata los -10 °C. En vranu la temperatura meya es de 21 °C, nostanti al meyu del vranu la ciá llegu a rehistral temperaturas de 35 °C. Duranti los mesis de vranu la precipitación pluvial i la umiá es mu baxa, i las tormentas son frecuentis. Duranti la primavera i el otoñu, con temperaturas de 15 a 20 °C, las precipitacionis son mayoris. Las oras de sol rondan las 2200 oras anualis.

Prantilla:Weather box

Almenistración

Organización territorial

Thumb
Los cincu sectoris de Chisinau.

Moldavia está subdevidía almenistrativamenti en 32 distritus, 2 regionis i 3 municipalidais, siendu Chisinau unu de ellus.[4] Amás dela ciá en sí, la municipalidá consta d’otras 34 localidais suburbanas, i está subdevidía en 5 sectoris, cada unu compuestu por una parti dela ciá i varius suburbius.[5] La municipalidá ena su totalidá elihi a un alcaldi i un concehu local, quienis nombran cincu pretores (machistraus), unu pa cada sector. Los cincu sectoris de Chisinau, i los suburbius que comprendin son:

{|class="wikitable sortable" |- style="background:#c41e3a;" !N.º ! Sector
 ! Superficie
(km²) ! Puebración (aprox.)
|- |1 | sectorul Centru |style="text-align: right;" |76 km² |style="text-align: right;" |110 300 |- |2 | sectorul Buiucani |style="text-align: right;" |134 km² |style="text-align: right;" |160 000 |- |3 | sectorul Rîșcani |style="text-align: right;" |55,13 km² |style="text-align: right;" |162 500 |- |4 | sectorul Ciocana |style="text-align: right;" |158,7 km² |style="text-align: right;" |152 000 |- |5 | sectorul Botanica |style="text-align: right;" |148 km² |style="text-align: right;" |210 000 |- |}

sectorul Botanica: hormáu por Sîngera (Dobrogea i Revaca) i Băcioi (Brăila, Frumușica i Străisteni).

sectorul Buiucani: hormáu por Durlești, Vatra, Condrița, Ghidighici i Trușeni (Dumbrava).

sectorul Centru: hormáu por Codru.

sectorul Ciocana: hormáu por Vadul lui Vodă, Bubuieci (Bîc i Humulești), Budești (Văduleni), Colonița, Cruzești (Ceroborta), Tohatin (Buneți i Cheltuitori)

sectorul Rîșcani: hormáu por Cricova, Ciorescu (Făurești i Goian), Grătiești (Hulboaca) i Stăuceni (Goianul Nou).

Comu se puei vel, solu 18 delas 34 localidais están incorporás (6 comu ciais i 12 comu comuñas), eligiendu un alcaldi i un concehu local, i contienin dentru de ellas el restu delas 16 localidais.

Política i gobiernu

Thumb
Concehu de Chisinau.
Thumb
Edifícius guvernamentalís dela ciá.

Chisinau es almenistrá por un Concehu Municipal i un alcaldi, dambus dos elehíus por un periodu de cuatru añus. El primel alcaldi en desempeñal tals huncionis huerun Angel Nour en 1817, i el municipiu continó en huncionis ata 1941. Al concluil la era soviética se restabreció la institucionalidá en 1990, quandu Nicolae Costin huerun elehíu democráticamenti.

El actual alcaldi es Vasili Ursu, quien se desempeñó comu alcaldi suplenti i continúa comu tal, ya que enas elecionis realizás nu s’á alcanzau el cuórum requeriú pa la su designación definitiva. El su predecesol nel cargu es Serafim Urechean, quien huerun elehíu pal cargu de diputau enas elecionis d’abril de 2005. Baju la constitución moldava los cargus de alcaldi i congresistas nu puein siu desempeñaus de horma simultánea, i dau el su rol comu lídel dela aliança política Bloqui Democráticu Moldavu renunció al su cargu pa podel assumil el su puestu nel parlamentu. Duranti el su mandatu de 11 añus, el cesau alcaldi patrocinó la reconstrución dela ilésia catedral de Nașterea Domnului, amás de fomental la instalación de liñas de trolebúsis, con el fin de entrerconetal los distintos distritus dela ciá.

Entri el 23 de mayu i el 10 de juniu de 2005, la Comisión Central Eleccional recibió distintas candidaturas pal puestu de alcaldi, nostanti enas elecionis realizás el 10 de juliu, 24 de juliu, 27 de noviembri i 11 de diziembri de aquel añu, nu s’alcanzó el cuórum d’una tercer parti delos electoris necessárius pa validal la elección al tenel unas participacionis del 26,93 %, 19,82 %, 22,37 % i 22,07 % respeutivamenti. Teniendu presenti essus resultaus i ante el limbu eleccional, la Comisión determinó que el alcaldi suplenti ejerciera el su cargu en propiedá, probabrimenti ata las elecionis programás pal añu 2007.

Remove ads

Transporti

Thumb
Trolebús en Chisinau.
Thumb
Calli Alecu Russo nel distritu de Rîșcani de Chisinau.

Aeropuertu

La ciá posei un aeropuertu enternacional (Aeropuertu Enternacional de Chisinau), con vuelus directus cara ciais comu Atenas, Barcelona, Bucarest, Budapest, Fráncfort, Estambul, Kiev, Lisboa, Lárnaca, Aeropuertu de Londres-Stansted, Madrid, Moscú, París, Praga, Roma, Tel Aviv, Verona i Viena. La capaciá total del aeródromu es de 1 200 000 passagerus pol añu.

Autobús i minibús

El meyu de transporti más popular de Moldavia es el autobús. El servíciu de Chisinau puei llegal a sel abondu caru en determinás oras del día. N’a ciá essistin tres estacionis prencipalis, d’andii parti autobusis cara otras partis del país. Amás, algunas compañías llevan a cabu servícius enternacionalis, entri los qualis s’incluin Odesa (Ucrania) i Bucarest (Rumania).

Drentu dela ciá, essistin varias liñas de minibús que conectan el centru con los barrius delas afueras. Passan n’una meya de diez minutus i la carrera custa unus tres lei.

Tren

Essisti una terminal enternacional de ferrocarril, con conexionis a Bucarest, Kiev, Minsk, Odesa i Moscú. Debíu al conflictu entri Moldavia i la Transnistria (nu reconocia enternacionalmenti), el tráficu ferroviariu con Ucrania puei estal cortau en alguns momentus.

Transporti urbanu

Drentu dela ciá es posibri desplazal-si por taxi, trolebús i microbús. Ogañu el precíu dun billéti de trolebús es de 2 lei mentris que de microbús es de 3 lei. Los dos transportis siguin un recorríu prefijau, la deferência estriba en que el trolebús tieni parás prefijás mentris que el microbús para andii el passageru le endica.

Remove ads

Demografía

Thumb
La puebración de Chisinau está compuesta por diversus grupus étnicus.

Según el censu de 2004, la municipalidá de Chisinau tenía 712 218 abitantis, delos qualis, 589 446 vivían ena ciá en sí.[6] Los resultaus estimativus del 1 de eneru de 2011 indicarun que la puebración dela municipalidá era de 664 700 abitantis, mentris que enos límitis propius dela ciá de Chisinau vivían 789 500 abitantis,[7] lo que supón un incrementu con respeutu al censu de 2004.

Según essi mesmu censu, la puebración de Chisinau se devidi en varius grupus étnicus.[6]

67,6 % moldavus

13,9 % russus

8,3 % ucranianus

4,5 % rumanus

1,2 % búlgarus

0,9 % gagauzus

1,6 % otirus

1,9 % sin declaral

Los datus del censu oficial reflectaban un 67,6 % de moldavus i un 4,5 % de rumanus. Nostanti, debíu a que el estatus étnicu moldavu entavía se discuti nel senu d’organizacionis comu la OSCE, algunas publicacionis comu The World Factbook presentan los datus en conjuntu. Según la aencia de notícias «Moldova Azi»,[8] un grupu enternacional d’expertus sobi census describierun al censu moldavu de 2004 comu «en general llevau a cabu de horma professional», inque remarcarun que «ciertus aspetus […] huerun potencialmenti problemáticus», particularmenti:

El censu inclui al menus a algunos moldavus que llevan vivendu nel estranjeru más d’un añu antis dela celebración del censu. La precisión delas cifras sobi nacionalidá/etnicidá i idioma son discutibris. Algunus censoris aparentamenti recomendarun a los censaus que se declarasen «moldavus» en vé de «rumanus», i inda drentu d’una mesma família apaicin datus contradictorius al respeutu. Tampocu quea craru cuántus de los censaus consideran que el téminu «moldavu» sinifica algo deferenti a la identidá étnica «rumana».

Remove ads

Educación

Thumb
Nuversidá Estatal de Moldavia en Chisinau.

N’a ciá essistin treinta i seis nuversidais i cincu institutus púbricus, amás dela Academia de Cencias de Moldavia i la Nuversidá Estatal de Moldavia.

Ala fin de 2005 Chisinau contaba con 146 instituionis educativas preiscolaris, que assistin a más de 25 000 niñus. Amás, hai 158 instituionis prenuversitarias o de educación secundária, andii estudiarun más de 96 000 jovinis repartíus en 60 escuelas de secundaria, 40 escuelas meyas, 19 gymnasium, 15 escuelas, 14 jardinis de infância, siete de primaria i tres escuelas nochurnas especialis, assina comu 27 centrus nu escolaris (entri los qualis s’incluin escuelas deportivas i creativas). El consumu anual por alummu en 2005 huerun de 1256 lei (en 2006 esta cifra ábia aumentau en 300 lei).

Remove ads

Ciais hermanás

Chisinau está hermaná con las siguientis localidais:[9]

Prantilla:Geodatos FRA Grenoble (Francia, 1977)[10]

Prantilla:Geodatos GBR Kingston Upon Hull (Reinu Uníu, 1982)

Prantilla:Geodatos ITA Reggio Emilia (Itália, 1989)

Prantilla:Geodatos GER Mannheim (Alemania, 1989)[11]

Prantilla:Geodatos UKR Odesa (Ucrania, 1994)

Prantilla:Geodatos ROU Bucarest (Rumania, 1999)

Prantilla:Geodatos UKR Kiev (Ucrania, 1999)

Prantilla:Geodatos ARM Ereván (Armenia, 2000)[12][13]

Prantilla:Geodatos BLR Minsk (Bielorrusia, 2000)[14]

Prantilla:Geodatos ISR Tel Aviv (Israel, 2000)

Prantilla:Geodatos TUR Ankara (Turquía, 2004)[15]

Prantilla:Geodatos ROU Iași (Rumania, 2008)

Prantilla:Geodatos GEO Tiflis (Georgia, 2011)

Prantilla:Geodatos ROU Alba Iulia (Rumania, 2011)

Prantilla:Geodatos USA Sacramento (Estaus Uníus, 1990)


Remove ads

Referencias

Enlacis esternus

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads