Elisa Herrero Uceda
dotora, científica, inginiera inhormática, escreviora i relatora de puesía From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Elisa Herrero Uceda (Ceclavín, Caçris, 7 de noviembri del 1957 - Mairil, 21 de mayu del 2020) hue una escreviora, dotora, científica, inginiera inhormática i relatora de puesía. Defendeora comprometía dela naturaleza, la conservancia delos saberis tradicionais dela coltura estremeña i la su luenga estremeña.
Remove ads
Biografía
Dotora en Biología pola Nuversidá Utónoma de Mairil, hizu'l su posdotoral en el Medical Research Council de Cambridge n'Ingalaterra. Tamién hue inginiera en inhormática pola Nuversidá Politénica de Mairil, peru al mesmu tiempu, amanti de la su tierra, enjamás olvió los saberis tradicionais i las querencias pol campu i la hesa, refrexándulus enos sus escritus.[1]
El 31 de mayu del 2014 hormó parti del encuentru i la corrobra d'escrevioris estremeñus veníus d'endrentu i d'ahuera dela Estremaúra, nel su pueblu de nacencia, Ceclavín (Caçris).[2][3][4][5] Participó i calavoró nel encuentru anual dela "Semana delas Letras dela Complutensi".
Participó enos encuentrus líricus que dava juntu al su ermanu, tamién escreviol i apregonaol, Miguel Herrero Uceda. Comprometíus dambus i dos cona conservación delos saberis tradicionais dela coltura estremeña.[6]
Devíu a esta concencia escrevian los sus librus sobri la coltura roal dela Estremaúra, i dos librus de relatus, escritus n'estremeñu, Ceborrinchu i Mamaeña.
Era ermana tamién del pintol Antonio José Herrero Uceda, con quien calavorava enas sus esposicionis y del escribiol, naturalista y divulgaol Miguel Herrero Uceda.[7]
Remove ads
Atividá vestigaora i científica
Hue dotora en Biología pola Nuversidá Utónoma de Mairil. Nel Medical Research Council de Cambridge, analizó la proteína acetilcolinesterasa, un componenti llavi pa lucheal ena contra l'Alzheimer. Á pubricau muchus artícalus enas revistas entrenacionalis de vestigación sobri la neurocencia.
Hue tamién inginiera en inhormática pola Nuversidá Politénica de Mairil.[8]
Obra
Librus
- "Estremaúra nel coraçón" (2011).
- "La mi Estremaúra". La Coltura Roal (2012).
- "Ceborrinchu, relatus estremeñus" (2013). Relatus escritus ena luenga estremeña.
- "Mamaeña, relatus estremeñus" (2015). Relatus escritus ena luenga estremeña.
- "Vivi la Fiesta del arvu" (2017).

Teatru
- Soi mugel, soi tierra, estrená el 5 de marçu del 2016, pola Semana dela Mugel, en Coslada nel 2016, apreparau pol Ayuntamientu de Coslada i la Casa Regional d'Estremaúra en Coslada pa celebral el Día Entrenacional dela Mugel trebajaora. Esta obra está escrita n'estremeñu. Nesta localidá ai una reonda dedicá a Estremaúra con una enzina i una escoltura de cigüeñas i que tieni un monicli de canisca con una puesía d'Elisa titulá Ala enzina estremeña. Tolos añus, al acaberu de marçu s'arrejunta la Casa Regional d'Estremaúra pa hazel una fiesta populal ena que, hata la su muerti, leyía un declarau nel defendimentu dela naturaleza i las tradicionis estremeñas.[9]
- Dalí a vara, se mesturan las lavoris campestris conos sentimientus mas prohundus.
- La corrobra, saineti delas vivencias i caravas corrientis nun puebru.
Premius i reconocencias
- Segundu premiu “Luis Chamizo de prosa n'estremeñu“ (2012).
- Reconocencia ala criación. Ateneu d'Arroyu dela Luz (Caçris) (2013).
- Reconocencia al su lavutu por mé del apregonamientu i el defendimientu dela Coltura estremeña. Asociación Coltural Pablo Gonzálvez. Miajás (Caçris) (2014).[10]
Día delas Letras Estremeñas

Comu omenagi póstumu pol su defendimientu del mundu coltural delo estremeñu i la su luenga, l'OSCEC col sostribu dela Junta d'Estremaúra, las Deputacionis i otrus organismus estremeñus, estituyó nel 2021 el Día delas Letras Estremeñas. Esti día, comu enas celebracionis en Galicia, Canarias i Asturies a tentu las sus luengas, se hazi omenagi a aquellas pessonas que destacan pol su criaeru literariu en anguna delas luengas estremeñas, comu sonin el estremeñu, a fala o el purtugués raianu.[11]
La primel edición d'esti Día se dedicó a Elisa i se celebró en Ceclavín, el su puebru de nacencia, que primeramenti estava praneau pal 7 de noviembri del 2020, el dia dela su nacencia, peru por mé del andanciu se adió pal 22 de mayu del 2021, nel primel aniversariu dela su muerti. Se hizun unas atividais al reol dela figura dela escreviora i se descubrió un monicli con una puesía suya n'estremeñu, qu'está nuna praça d'esta localidá.[12]
Remove ads
Referencias
Atijus p'ahuera
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads